El mini-conte de la tomaca

El tomàtic del Club Súper 3,
 personatge en el qual s'ha inspirtat
aquest conte desesperat

Hi havia una volta una tomaca a qui li agradava molt el telèfon. Des de la nevera veia moltes voltes la gent parlant pel telèfon i pel mòbil, i li venien ganes de parlar ella també per telèfon.
Un dia, un despistat de casa es va deixar la nevera oberta, i la tomaca va aprofitar per a escapar. Va baixar de la nevera nugant les fulles d'un all tendre i va caure rebotant en terra. I d'aquesta manera, rebotant, rebotant, es va encaminar al menjador, on estava el telèfon amb contestador automàtic inclòs. Però com que la tomaca no tenia mans, no sabia com agafar el telèfon, i hi va saltar damunt. El resultat va ser que la tomaca i el telèfon es van unir, i es va convertir en una tomaca-telèfon.
Des d'aquell dia, cada volta que algú ha de parlar per telèfon ho fa a través de la tomaca, i la tomaca està la mar de contenta d'haver-se convertit en un telèfon.
I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos; vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat.

El conte del plàtan

El plàtan groc era en realitat
un plàtan molt madur

Hi havia una volta un plàtan d'un plataner que era de color groc. I tots els altres plàtans, que eren de color verd, es reien d'ell.
- Ha, ha! Mira, un plàtan groc. Què estrany que és!
El plàtan groc es girava i els deia:
- És que vosaltres sou uns immadurs: encara no heu madurat, no esteu bons. Ja voreu, algun dia també vos fareu grocs. Ser groc vol dir estar bo.
Però els plàtans verds es trinxaven de riure. Fins que un dia, dos xiquets van passar per davall del plataner passejant, i van vore el plàtan groc.
- Mira, un plàtan groc. Què bo!
I un xiquet va agafar el plàtan i se'l va menjar. Quan va acabar va dir en veu alta, que el van sentir tots els plàtans del plataner.
- És el plàtan més bo que m'he menjat mai! Bufa, però tots aquests altres són verds, no estan bons. Vinga, continuem, que ja no ens podem menjar cap altre plàtan.
I els xiquets van continuar caminant. Tots els plàtans verds es van quedar silenciosos a l'arbre, mirant-se els uns als altres, desitjant ser bons com el plàtan groc de qui tant s'havien rigut.
A partir d'aquell dia ja no es van riure més dels plàtans grocs. Tots desitjaven madurar. I poc a poc, quan es van anar fent grocs i veien que se'ls anaven a menjar, es posaven molt contents.

I conte contat, conte acabat.

El conte de la poma

Hi havia una volta un home que tenia un arbre, i no sabia quina fruita feia l'arbre. L'home regava l'arbre tots els dies, i mirava a vore quina fruita feia. Van passar les setmanes i l'arbre va començar a traure flor.
- Serà un arbre que fa flors?
Però al cap d'un temps les flors van caure.
Aleshores van començar a eixir boletes xicotetes del lloc on hi havia hagut les flors.
- Serà un arbre que fa olives?
Però l'homes es va adonar que allò no eren olivetes
Al cap d'un temps les boletes verdes es van fer més grans.
- Serà un arbre que fa ciruelos verds?
Però al cap d'un temps les boletes es van fer de color roig.
Aleshores va mirar les boletes, que eren no molt grans i de color roig, i va pensar.
- Serà un arbre que fa cireres grans?
Però les boletes es van anar fent més i més grans.
Aleshores l'home va agafar una bola roja i gran i li va pegar un mos.
- És un arbre que fa pomes!
I l'home, com que estava tan content de vore que l'arbre feia pomes, va cridar a tots els xiquets que vivien al poble per a que anaren a menjar pomes de l'arbre. I tots es van posar molt contents.
I conte contat, conte acabat.

El conte de l'extraterrestre i el robot xicotet

El robot xicotet que un dia es va trencar

Hi havia una volta un robot que era molt xicotet que vivia a Venus. Un dia es va trencar, i es va posar a plorar. Un extraterrestre que passava per allà i va preguntar:
-Robot xicotet, què et passa?
- Que m'he trencat, i no puc tornar a casa.
- No et preocupes, que jo tinc un amic que li diuen Vicent i arregla robots xicotets.
Aleshores l'extraterrestre va agafar el telèfon i li va tocar a Vicent.
- Vicent, sóc l'extraterrestre. Tu arregles robots xicotets?
- Sí, clar.
- Doncs vine ací, que hi ha un robot xicotet que s'ha trencat i no pot tornar a casa, pobret.
Al cap d'uns minuts va arribar Vicent, va vore el robot xicotet i va dir:
- Mira, puc arreglar el robot xicotet, però necessite una ferramenta que no tinc ací, que està a Júpiter. I necessitem una nau espacial per anar a buscar la ferramenta.
- Jo tinc un amic que té una nau espacial, li preguntaré si ens la deixa!-Va dir l'extraterrestre. I va agafar el telèfon de nou.
- Ximo, tens una nau espacial?
- Sí, clar.
- Ens la pots deixar? És que el robot xicotet s'ha trencat, i no pot tornar a casa. I Vicent el vol arreglar, però la ferramenta que necessita per arreglar-lo està a Júpiter, i necessitem anar a Júpiter.
Al cap d'uns minuts va arribar Ximo amb la seua nau espacial, i van pujar tots dins la nau espacial: Ximo, Vicent, l'extraterrestre i el robot xicotet.
La nau espacial es va enlairar i van volar per tot l'espai. Van passar pel costat de dos planetes: La terra i Mart... fins que van arribar a Júpiter.
Una volta a Júpiter van baixar de la nau espacial i es van posar a buscar la ferramenta. Van començar a caminar, i caminar i caminar... i no trobaven res. Fins que es van topar amb el Mickey raro (el Mickey marcià), i Pluto de Pluto.
- Què feu a Júpiter?- Va preguntar el Mickey raro.
- Hem vingut a buscar una ferramenta que té Vicent per arreglar el robot xicotet, pobret, que s'ha trencat i no pot tornar a casa. Ens pots ajudar a trobar-lo?
- Clar que sí. Un poc més cap allà hi ha un armari. Potser trobem la ferramenta.
I caminarem un poc més fins que es van trobar un riu. Ara no podien passar.
- Què farem ara?- Va dir l'extraterrestre preocupat.
- No et preocupes- va respondre el Mickey raro- cridarem a Toodles, a vore si els podia oferir alguna cosa per a travessar el riu. Toodles va arribar volant /cantem la cançoneta de toodles/ i els va oferir un pont per a travessar el riu. Quan van arribar a l'altra vora van trobar un armari gegant.
- Mireu, ací deu estar la ferramenta.
Vicent va obrir la porta, i li van caure damunt tot ple de coses.
- I ara, com trobarem la ferramenta enmig de tot este desastre?- Va preguntar l'extraterrestre preocupat.
Aleshores el Mickey raro va proposar cridar a Toodles de nou, a vore si tenia alguna altra cosa que els poguera ajudar a trobar una ferramenta. Van cridar a toodles, i Toodles va arribar volant /cantem la cançoneta de toodles/. Toodles els va oferir aleshores unes caixes de plàstic.
- Com ens poden ajudar unes caixes de plàstic?
- Molt fàcil- va dir el Mickey raro- hem d'endreçar totes les coses i classificar-les en caixes. Quan estiga tot endreçat trobarem la ferramenta.
Entre tots es van posar a ordenar tots aquells trastos i finalment van trobar la ferramenta. El Mickey raro els va agrair que l'ajudaren a ordenar aquell armari tan desastre.
Van tornar tots a la nau espacial: l'extraterrestre, Vicent i Ximo, i els esperava dins la nau el robot xicotet. El Mickey raro i Pluto de Pluto els van dir adéu, i van tornar amb la nau espacial fins a Venus. Una volta a Venus, Vicent va arreglar el robot xicotet, i així va ser com el robot xicotet, gràcies als seus amics, va poder tornar a casa.
I conte contat, ja s'ha acabat