El mini-conte de la tomaca

El tomàtic del Club Súper 3,
 personatge en el qual s'ha inspirtat
aquest conte desesperat

Hi havia una volta una tomaca a qui li agradava molt el telèfon. Des de la nevera veia moltes voltes la gent parlant pel telèfon i pel mòbil, i li venien ganes de parlar ella també per telèfon.
Un dia, un despistat de casa es va deixar la nevera oberta, i la tomaca va aprofitar per a escapar. Va baixar de la nevera nugant les fulles d'un all tendre i va caure rebotant en terra. I d'aquesta manera, rebotant, rebotant, es va encaminar al menjador, on estava el telèfon amb contestador automàtic inclòs. Però com que la tomaca no tenia mans, no sabia com agafar el telèfon, i hi va saltar damunt. El resultat va ser que la tomaca i el telèfon es van unir, i es va convertir en una tomaca-telèfon.
Des d'aquell dia, cada volta que algú ha de parlar per telèfon ho fa a través de la tomaca, i la tomaca està la mar de contenta d'haver-se convertit en un telèfon.
I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos; vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat.