El conte del plàtan

El plàtan groc era en realitat
un plàtan molt madur

Hi havia una volta un plàtan d'un plataner que era de color groc. I tots els altres plàtans, que eren de color verd, es reien d'ell.
- Ha, ha! Mira, un plàtan groc. Què estrany que és!
El plàtan groc es girava i els deia:
- És que vosaltres sou uns immadurs: encara no heu madurat, no esteu bons. Ja voreu, algun dia també vos fareu grocs. Ser groc vol dir estar bo.
Però els plàtans verds es trinxaven de riure. Fins que un dia, dos xiquets van passar per davall del plataner passejant, i van vore el plàtan groc.
- Mira, un plàtan groc. Què bo!
I un xiquet va agafar el plàtan i se'l va menjar. Quan va acabar va dir en veu alta, que el van sentir tots els plàtans del plataner.
- És el plàtan més bo que m'he menjat mai! Bufa, però tots aquests altres són verds, no estan bons. Vinga, continuem, que ja no ens podem menjar cap altre plàtan.
I els xiquets van continuar caminant. Tots els plàtans verds es van quedar silenciosos a l'arbre, mirant-se els uns als altres, desitjant ser bons com el plàtan groc de qui tant s'havien rigut.
A partir d'aquell dia ja no es van riure més dels plàtans grocs. Tots desitjaven madurar. I poc a poc, quan es van anar fent grocs i veien que se'ls anaven a menjar, es posaven molt contents.

I conte contat, conte acabat.